La Càtedra Aigües d’Alacant de Canvi Climàtic de la UA presenta el “Primer informe sobre canvi climàtic i gestió de l’aigua a la ciutat d’Alacant”

Alacant. Dimarts, 9 d’abril de 2024

El Museu d’Aigües d’Alacant ha acollit avui la presentació del «Primer Informe sobre canvi climàtic i gestió de l’aigua a la ciutat d’Alacant», document elaborat en el marc de les activitats de la Càtedra Institucional d’Aigües d’Alacant sobre Canvi Climàtic de la Universidad d’Alacant, i elaborat per Inteligencia Climática, consultora climàtica i meteorològica. L’acte ha comptat amb la participació de Sergio Sánchez, director general d’Aigües d’Alacant; amb Jorge Olcina, director d’aquesta càtedra universitària, a més de catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional en aquesta universitat i director del Laboratori de Climatologia, així com amb Pablo Mirete, CEO d’Inteligencia Climática S.L.

Com han exposat els intervinents aquest matí, aquest informe és una primera presa de contacte amb la realitat actual dels efectes del canvi climàtic a Alacant i la seua relació amb la gestió de l’aigua potable que duu a terme l’empresa mixta Aigües d’Alacant. Al seu torn, el treball té la pretensió d’actualització anual, en el marc de les activitats de la càtedra, de manera que vaja analitzant-se l’evolució del procés actual de canvi climàtic en l’àmbit alacantí i oferir pautes per a la correcta adaptació de la ciutat.

Principals dades sobre canvi climàtic en l’informe

Dins de l’exposició de dades duta a terme per Inteligencia Climática, destaca que:

• El procés actual de canvi climàtic per efecte d’hivernacle de causa antròpica és innegable i està avalat, científicament, amb dades atmosfèriques i ambientals.
• La ciutat d’Alacant, al litoral mediterrani espanyol, és un dels territoris que més experimenta els efectes del procés actual d’escalfament climàtic. 
• Les temperatures mitjanes mostren una pujada pròxima a 1 °C respecte de la dècada dels quaranta. Aquest ascens s’ha produït bàsicament en els darrers quaranta anys, del 1980 ençà.
• Ha sigut més elevat l’augment de les temperatures mínimes nocturnes, que s’han incrementat en 1,5 °C des del 1940. 
• El nombre de nits tropicals s’ha multiplicat per quatres d’ençà dels anys setanta. Si en els anys setanta es registrava una mitjana de quinze nits tropicals a l’any, en contrast amb el panorama actual (2012-2022) que presenta un registre mitjà anual de vuitanta nits, amb anys fins i tot en què s’han superat les noranta nits tropicals. Això vol dir que durant tres mesos el termòmetre no baixa dels 20 °C a la ciutat d’Alacant, amb el que això comporta de pèrdua de confort tèrmic.
• Les precipitacions mostren un comportament més irregular. Aquest és un aspecte característic en tot el litoral mediterrani. No obstant això, es mostra una tendència descendent en la quantia anual des del 1990. En el conjunt de la sèrie analitzada (1940-2020), la precipitació mitjana anual ha passat de 348 l/m² en la dècada dels anys quaranta del segle passat a 293 l/m² en la dècada 2010-20. Això significa que en vuitanta anys s’han perdut, de mitjana, 50 l/m² anuals.  
• Per tant, a Alacant plou menys i de manera més irregular i concentrada en el temps. 
• Per part seua, el vent, que és un element climàtic de difícil anàlisi en els seus registres i evolució futura, mostra una tendència al descens en la velocitat mitjana. Aquest fet està en relació amb l’augment de jornades de pantà baromètric i la pèrdua d’intensitat de la brisa marina que es registra de manera notable des dels anys noranta del segle passat. 
• La temperatura de l’aigua de la mar davant la costa d’Alacant mostra una clara tendència a l’augment des dels anys vuitanta del segle passat. Amb dades del CEAM (Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani), s’estima que aquest increment ha arribat a 1,5 °C el 2023. Amb aquest fet marítim es relacionen dos processos meteorològics:
  • Un nombre més elevat de nits tropicals, com s’ha comprovat.
  • Una irregularitat i intensificació major de les precipitacions, com també s’ha comprovat. 
• Les projeccions dels models climàtics oficials (AEMET, Adaptecca) per a Alacant assenyalen els aspectes següents:
  • Augment de la temperatura mitjana màxima cap al 2100 (4-5 °C en els escenaris tendencials d’emissions).
  • Augment dels dies càlids (entre 20 % i 60 % el 2100 segons escenaris favorables i menys favorables d’emissions).
  • Major irregularitat de les precipitacions i tendència al descens dels totals anuals (-15 a -20 % cap al 2100 en els models tendencials d’emissions).
  • Menys nombre de dies amb pluja (-10 a -15 dies a l’any cap al 2100 en els escenaris tendencials d’emissions).

Principals dades sobre gestió de l’aigua en l’informe

Quant a la gestió de l’aigua potable a Alacant i la seua adaptació al procés de canvi climàtic, s’ha posat en valor que:

• Alacant és una de les ciutats del litoral mediterrani amb una gestió més eficient de l’aigua potable.
• La fórmula de gestió mixta és especialment idònia per a la gestió d’aquest servei bàsic per a la societat, de manera que esdevé un exemple a seguir en altres localitats del nostre país.
• Des del 2005 es registra una tendència al descens en els volums d’aigua subministrats. Això vol dir que l’eficiència en la gestió de l’aigua és cada vegada més gran. Amb menys aigua se subministra servei a més població.
• Això es comprova en les dades de gestió de les pèrdues en xarxa i en el seu rendiment, que sempre està per damunt del 85 %. Els últims anys s’han registrat rendiments del 90 %.
• Aquesta dada és un dels més elevades d’Espanya per a ciutats de les dimensions d’Alacant i amb un model urbà que combina concentració i dispersió urbana (pedanies, zones rurals).
• Alacant és una de les ciutats espanyoles amb un nivell més alt de depuració i reutilització de l’aigua depurada, especialment per a ús agrari. 
• Per al sector agrícola s’ha evidenciat un augment significatiu, ja que passa de 5 milions de m³ el 2010 a quasi 9 milions de m³ el 2022. De manera similar, s’ha observat un creixement en l’ús d’aigües regenerades en l’entorn urbà, que pugen de 796.000 m³ el 2010 a 1.190.134 m³ el 2022.
• Alacant és una ciutat pionera en la incorporació d’aigües residuals per al reg de parcs i jardins (públics i privats), a partir de la implantació de xarxes específiques per a la distribució d’aigües regenerades.
• Alacant és també una ciutat capdavantera en la incorporació d’aigües pluvials al sistema de gestió de l’aigua potable, a partir de la construcció de depòsits pluvials i del parc inundable de La Marjal (platja de Sant Joan). Aquestes infraestructures permeten una doble finalitat: captació d’aigua pluvial i reducció del risc d’inundacions en l’àrea urbana en reduir les làmines d’aigua que circulen pels carrers arran de pluges intenses. I, a més, efectuen un primer filtrat de contaminants de l’aigua pluvial que es tracten, definitivament, a les plantes de depuració (Orgègia i Racó de Lleó).
• El Pla Estratègic de l’empresa Aigües d’Alacant té previst la construcció de nous depòsits pluvials que es posaran en marxa els pròxims anys.
• Alacant té dissenyat un sistema de gestió de l’aigua potable molt eficaç. És un sistema «multifont» (aigües superficials i transvasament Tajo-Segura (MCT), aigües subterrànies (pous Vinalopó) i dessalació i depuració) que permet garantir la «seguretat hídrica» al què obliga la Llei de canvi climàtic del 2021. De manera que si minva l’aportació d’una font pot ser substituïda per una altra, sense perjudici per al subministrament.

Indicadors i conclusió general

L’informe inclou una sèrie d’indicadors d’estat per a avaluar de manera constant la gestió de l’aigua a la ciutat d’Alacant en relació amb el procés de canvi climàtic. 

Com a conclusió general, el document reflecteix que «Alacant és una de les ciutats del mediterrani espanyol que més està notant els efectes del procés actual de canvi climàtic, però disposa d’un dels sistemes de distribució, gestió i planificació de l’aigua potable més eficaços d’Espanya que garanteix una adaptació adequada a l’efecte de l’escalfament climàtic». 

Segona fase de l’informe

Com a objectius per a l’elaboració del segon informe (final de 2024-començament de 2025) està previst fer servir modelització climàtica pròpia i adaptada al municipi d’Alacant. També, l’elaboració d’una aplicació que mostre de manera immediata les dades atmosfèriques i de gestió de l’aigua a la ciutat.

ACCÉS A LA WEB DE LA CÀTEDRA